Ve al cas parlar de les isòcrones, aquestes línies imaginàries que marcades sobre un mapa uneixen els punts equidistants en temps des d’un origen donat, amb un mitjà de transport determinat. Així doncs, en l’àrea interior que es genera per exemple a la isòcrona 15 minuts, ens permet identificar tots aquells serveis a què es pot accedir des de l’origen en un temps inferior al fixat. Per tant, les isòcrones, l’anàlisi de dades i la tecnologia esdevenen capdals per oferir serveis assistencials en mobilitat de qualitat.
Qui no havia agafat un mapa i llapis en mà havia fixat un punt origen i punt d’arribada i havia fet l’estimació de kilòmetres, i la seva correlació en temps per les diferents rutes? Però amb l’arribada dels sistemes d’informació geogràfics (SIG) i les coordenades GPS, les solucions, tan d’anàlisi com de visualització de dades geoespaials, han anat evolucionant de manera interrompuda. Fins a l’extrem que avui, podem identificar i determinar de manera senzilla i ràpida, per exemple, tots aquells serveis existents al voltant d’un punt: restaurants, fleques, farmàcies, escoles, i així tots aquells serveis que hom consideri.
A partir d’aquest fet, a priori tan senzill, s’ha desenvolupat el concepte de la ciutat dels 15 minuts, que no és més que identificar els serveis als quals com a ciutadà tens accés en l’àrea construïda a partir de la isòcrona de 15 minuts des del teu habitatge. Carlos Moreno va recollir en el llibre “La Revolución de la Proximidad” publicat en castellà per Alianza editorial tot un tractat on destaca la importància de reduir les distàncies dins de les ciutats a l’hora d’accedir als serveis essencials per part dels seus ciutadans com un element per millorar la qualitat de vida. I entra els serveis essencials, descaquem-hi tots aquells que ens permeten garantir la nostra salut i benestar.
Però avui tenim el que tenim. Segons dades publicades per l’Idescat el 2017, sabem que més o menys la meitat de la població ocupada no treballa al mateix municipi on resideix (dades 2011). També sabem que la meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina. L’altra meitat triga més, i hi ha un 12% que triga més de 45 minuts (dades 2011). I entre la població més jove, el 75% dels estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar (dades 2014-2016). Ben segur que aquests percentatges han variat a millor, i son vàries les causes que hi ha influït. Però avui, jo mateix, sense anar més lluny, més del 50% del dia estic fora del municipi on resideixo per temes laborals i, per tant, fent ús de serveis que no es troben en la meva ciutat dels 15 minuts. Si això li sumen que procuro dedicar un mínim del 25% del temps a dormir, resulta que, en el millor dels casos, sols en un 25% del meu temps puc fer ús, si els necessito, dels serveis que es troben en la isòcrona de 15 minuts. Que cadascú faci els seus números.
I aquesta situació ens porta a donar molt de valor als serveis assistencials que se’ns poden oferir o que hem de poder menester quan estem en mobilitat. La capil·laritat de la xarxa que ofereix els serveis assistencials és cabdal per poder oferir serveis de qualitat. I aquí és on les isòcrones juguen també el seu paper.
Qui més qui menys ha sofert la punxada d’una roda, l’avaria del nostre vehicle o un petit accident. Atès que aquestes circumstàncies no són volgudes, totes tenen la virtut de tractar-se d’un contratemps i, per tant, valorem molt positivament que els serveis assistencials es desplacin fins al punt on ens trobem en el mínim temps possible. Com a resultat, els automòbils clubs i empreses asseguradores han de disposar de la capil·laritat en la seva xarxa, amb mitjans propis o amb mitjans subcontractats, de tal manera que els permeti oferir una cobertura d’acord amb les especificacions definides en les clàusules contractuals i les expectatives dels seus socis o clients. Disposar de mitjans propis, o subcontractats, arreu del territori, ubicats de tal forma que des de les diferents bases es pugui garantir una isòcrona de 20, 30 o 60 minuts és un repte que moltes d’aquestes companyies ja han assolit. I és que avui, la tecnologia permet visualitzar la capacitat de complir amb els temps d’arribada compromesos amb els teus clients, i buscar solucions allà on la teva cobertura és insuficient.
Més importants que els contratemps en el nostre vehicle ho són els contratemps en la nostra salut. De la mateixa manera els serveis d’emergències mèdiques, bombers i cossos policials han de disposar de la capil·laritat suficient per poder garantir una cobertura del territori que permetin prestar el seu servei amb la qualitat de tothom necessita i mereix. Excel·lir en aquestes circumstàncies no té preu, ja que sovint la vida de persones està en joc. En l’informe Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Central de Resultats. Àmbit d’emergències mèdiques. Dades 2018 publicat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya s’avalua el % d’assistències en què el temps de resposta, entès com l’interval entre hora d’alerta i l’hora assistència, hagi estat inferior a 20 minuts. En aquest informe es pot analitzar els resultats per regió sanitària, i és aquí on hi ha major variabilitat. Per exemple, el Codi PPT, amb el que es referencien els casos de politraumatisme, s’arriba en un 88’1% dels casos al punt d’assistència en 20 minuts. Però quan posem el focus en cada una de les regions sanitàries, la variabilitat del temps de resposta pot anar des del 40% a la R.S. de la Val d’Aran i Alt Pirineu fins al 94’55% a la R.S. Metropolitana Nord.
Recentment, s’ha publicat el plec de prescripcions tècniques del servei públic de transport sanitari terrestre en les modalitats urgent i no urgent. En la nota de premsa publicada el trenta de novembre passat pels Serveis d’Emergències Mèdiques, hi figura la bona notícia que L’Institut Cartogràfic de Catalunya (l’ICGC) ha col·laborat amb la creació d’un mapa interactiu i dinàmic, que creuant dades demogràfiques, orogràfiques i les pròpies de les assistències realitzades des de 2016, els ha ajudat en la presa de decisions a l’hora d’elaborar el plec. En la mateixa nota s’informa de l’increment de 46 noves ambulàncies dedicades al Transport Sanitari Urgent. És una bona notícia que la tecnologia dels sistemes d’informació geogràfics es faci valdre a l’hora de construir la capil·laritat de la xarxa de serveis assistencials necessària per atendre amb major qualitat a qualsevol ciutadà, visqui on visqui. Si us interessa la notícia aquí hi ha el link https://sem.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/231130-concurs-TS-23-25
En el plec, però no es determina un temps màxim per arribar al lloc on cal prestar el servei. S’informa, això sí, de les ubicacions de les bases, la seva cobertura horària, quin tipus d’unitats assistencials hi ha en cada una d’elles, i amb quins perfils professionals (tècnics, infermers o metges) es preveu actuar. He trobat a faltar, tot i que avui la tecnologia ho permet, una simulació dels resultats que s’esperen obtenir amb aquest increment de la flota del TSU.
Haurem d’esperar als resultats empírics per confirmar amb quin temps es cobreixen totes les zones a partir de l’hora d’alerta, i com milloren els indicadors actuals de temps de resposta.